giovedì 21 gennaio 2016

El pont de San Rocch - Alessandro Peducci.

Ecco cosa ho pubblicato nel gruppo: Sei di Vimercate se... lo ripubblico anche qui perchè mi piace veramente!
Poesia di Alessandro Peducci.

El pont de San Rocch
Sant Rocch, quant’acqua è passa sott’al pontdai temp, lontan, quand i soldaa Romàn
han metuu l’ultima prea e hin pasaa
sul Molgora a pè sensa bagnà i pee?
Da alora saldo comé ‘nà rocia,
tà se lì anmò gagliard a sfidà ‘l temp
semper eficent; e tà dà nò fastidi
portà i pes e fa al tò servisi
com’ai bei temp de la toa giovinesa.
Adess tà podet no compètt coi gigant,
del dì d’incoeu faa de fer e de cement,
te ste lì quiet, dimeèss sensa dà in oeucc…
A ben pensà, quand pason sora de ti
doarisom levàtt tant de capèll;
se non alter almen per al pensèr
che a vùn a vùn mè portaran de là,
tùcc sensa vorell insemm’ai noster vècc.
Ormai tì te po’ pù contai perchè in pusee
Quei che andà de là e tornan nò indree.
Oh se i tò sàss podeser parlà,
chisà quanti rob g’havariàn de dì!
A comincà da quand hin pasaa su ti
i prim soldaa Romàn che presidiavan
tuta quanta la contrada fin’a Trèss;
se podèser dì cos’è sucèss dopo;
quand t’han trasformaa in d’ona fortèsa
coj portòn, i bastiòn
e tè g’hè saravètt la porta in facia
a tutt quej che con prepotenza
vorevàn vignì a comandà in cà nostra.
E de quest né sa on quej coss Ezzelèn
da Romàn, che là sul pont de Cassàn
g’han pestaa j’oss e per salvàss la creduu
de riparà chì a Vimercaa e curàss
da la gran bòta che l’haveva ciapaa;
tà l’è vist scapà de corsa col coo fasaa
e dopo on poo l’è mort rabiaa mè ‘n càn.
Quanti volt né la nòtt serena, l’acqua
la ciciarava insema ‘ ti al ciàr
de luna, intanta l’andava vers al mar
e la tà confidava la soa pena.
Quanti volt al Molgora in piena,
al sé acanii contra de tì con rabia;
quasi l’havrèss voruu rusatt là ‘mè ‘n casteèll
de sabia; ma ti tè se stà lì piàntaa
comè ‘n ciòd, sensa spostàs nemènn d’on ghèll.
Oh pont de san Rocch! Tà see bell, tà see càr
al noster Coeur e tè voeurom propi bèn;
la proa al fato che tè sèmm visìn;
adèss de viv, domàn, (sul tardi speri)
de mort, coj noster gent al Cimiteri

Nessun commento:

Posta un commento